En ocasions trobem que als nostres entrenaments els "manca ritme". Els canvis de rol de les estructures proposades als últims comentaris ho solucionen. De totes formes, tant si la nostra necessitat ve motivada per la preparació física com per les sensacions d'entrenament, podem dissenyar exercicis amb subtasques consecutives molt funcionals, però alhora inespecífics (pel que fa al cicle del joc).
M'explico: establir subtasques dintre d'un exercici que no impliquin canvi de rol (després de defensar, torno a defensar, per exemple) ajuda a augmentar la intensitat de l'entrenament, alhora que permet incidir de forma específica en continguts molt concrets. La contrapartida negativa és que alterem l'ordre de les fases del joc (i això pot ser contraproduent si els nostres jugadors són molt novells i encara no han assumit per complet l'objectiu de reconèixer-se ràpid en el rol).
Aquests exercicis es construeixen fàcilment tenint en compte la següent premisa: cal deixar "buit" l'espai d'un dels participants en dissenyar la tasca, ja que serà ocupat per un company provinent de l'acció anterior. Això pot aplicar-se tant a la defensa com a l'atac. Per exemple, si vull treballar un 2x2, puc preparar un 1x2 on l'atacant que manca prové del 2x2 anterior. Un cop iniciat es crea una cadena.
El fet d'incloure dues subtasques consecutives dins el mateix rol aporta un gran dinamisme als nostres entrenaments. Podem construir multitud de variants aplicant els canvis només a un dels rols (A, B, C, D, E), aplicant-ho tant a l'atac com a la defensa (F, G, H), treballant en igualtat numèrica (A, B, C, F), en superioritat ofensiva (D, E, H), amb igualtat a una de les zones i superioritat a l'altra (G), amb el mateix treball a les dues zones (A, B, C, D, E, F, G), amb treballs diferenciats en funció del costat on toca actuar (H), incloent jugadors amb feina fixa que no entren en les rotacions (D, E, G, H)...
Aquests models són fàcilment combinables amb alguna acció específica del nostre sistema. Per exemple, podríem iniciar els 2x2 lateral - central amb un encreuament, si és que aquest encreuament és el que ens serveix per iniciar una de les nostres accions marcades (que d'altra banda, segurament tindrà diverses possibilitats de solució en funció de si aquest encreuament inicial s'ha produït o no, i per tant, tendència de continuïtat a una o altra banda). Caldrà, però, en acabar l'exercici, treballar-ho de forma conjunta en 6x6 en condicions més "reals" amb l'intenció d'aplicar-ho.
També crec que és molt recomanable treballar freqüentment amb aquestes condicions en categoria infantil, on amb el canvi de mini-handbol a camp gran sembla alentir-se el joc (com si el joc posicional prengués tanta importància que els jugadors oblidessin, en part, la intenció de progressar i fer gol).
M'explico: establir subtasques dintre d'un exercici que no impliquin canvi de rol (després de defensar, torno a defensar, per exemple) ajuda a augmentar la intensitat de l'entrenament, alhora que permet incidir de forma específica en continguts molt concrets. La contrapartida negativa és que alterem l'ordre de les fases del joc (i això pot ser contraproduent si els nostres jugadors són molt novells i encara no han assumit per complet l'objectiu de reconèixer-se ràpid en el rol).
Aquests exercicis es construeixen fàcilment tenint en compte la següent premisa: cal deixar "buit" l'espai d'un dels participants en dissenyar la tasca, ja que serà ocupat per un company provinent de l'acció anterior. Això pot aplicar-se tant a la defensa com a l'atac. Per exemple, si vull treballar un 2x2, puc preparar un 1x2 on l'atacant que manca prové del 2x2 anterior. Un cop iniciat es crea una cadena.
El fet d'incloure dues subtasques consecutives dins el mateix rol aporta un gran dinamisme als nostres entrenaments. Podem construir multitud de variants aplicant els canvis només a un dels rols (A, B, C, D, E), aplicant-ho tant a l'atac com a la defensa (F, G, H), treballant en igualtat numèrica (A, B, C, F), en superioritat ofensiva (D, E, H), amb igualtat a una de les zones i superioritat a l'altra (G), amb el mateix treball a les dues zones (A, B, C, D, E, F, G), amb treballs diferenciats en funció del costat on toca actuar (H), incloent jugadors amb feina fixa que no entren en les rotacions (D, E, G, H)...
Aquests models són fàcilment combinables amb alguna acció específica del nostre sistema. Per exemple, podríem iniciar els 2x2 lateral - central amb un encreuament, si és que aquest encreuament és el que ens serveix per iniciar una de les nostres accions marcades (que d'altra banda, segurament tindrà diverses possibilitats de solució en funció de si aquest encreuament inicial s'ha produït o no, i per tant, tendència de continuïtat a una o altra banda). Caldrà, però, en acabar l'exercici, treballar-ho de forma conjunta en 6x6 en condicions més "reals" amb l'intenció d'aplicar-ho.
També crec que és molt recomanable treballar freqüentment amb aquestes condicions en categoria infantil, on amb el canvi de mini-handbol a camp gran sembla alentir-se el joc (com si el joc posicional prengués tanta importància que els jugadors oblidessin, en part, la intenció de progressar i fer gol).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada