I va el Pino i em truca... una de les 20 trucades que m'ha fet les últimes dues hores. Però aquesta és diferent... diu que queden 20 segons, diu que guanyem de 3, després no sé que diu perquè no l'entenc (diria que està plorant). Tallem la conversa, ell ha de celebrar-ho. Millor perquè jo tampoc puc parlar. No ploro, m'aguanto les ganes. Un minut més tard paso d'aguantar-me les ganes i trenco a plorar d'alegria. I encara hi sóc. Em sento molt feliç.
L
Suposo que amb el temps, d'aquí uns dies, els jugadors, els tècnics i el club en general s'adonaran del que acaba de passar. Sense desmerèixer ningú, el mèrit d'aconseguir aquest èxit des d'un club petit, d'un poble petit, és doble. Moltes felicitats des d'aquí al Roger, l'Esteban, el Joanca, el Jordi, el Sergio, l'Àlex, el Turri, el Pino, el Mario, el Sánchez, el Quim, el Pol Vallhonesta, el Josep, el Juanjo, el Salado, el Jesús, l'Uri, el Xavi i el Pol Álvarez (les úniques persones del món que poden penjar-se al coll una medalla que diu: "Campió d'Espanya cadet masculí 2009").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada