L'entrenador arriba al seu nou club, primer dia d'entrenament. Un home amb bigoti li comenta que aquells vailets d'allà són el seu equip. L'entrenador està nerviós, vol donar una bona impressió als nois. Els jugadors són més aviat baixets i semblen poca cosa, tímids. Un dels més petits s'apropa i es presenta. Es diu Guifré. Només són 7 o 8, alguns encara estan de vacances... L'entrenador no xerra gaire estona, de vegades s'entrebanca quan parla en català. Les presentacions justes i a entrenar. No sap que 7 o 8 anys després s'enrecordarà perfectament d'aquest primer entrenament i d'aquest primer exercici (l'1 contra 0+1, tot un clàssic).
- Va, nois! L'atacant surt d'aquí i el defensor surt d'allà. En carrera i a fer gol. Ah!... i no es pot botar, eh? Vinga, som-hi!
El primer fa gol, el segon també. I el tercer. En fan 7 o 8 de seguits. Fins que un noi roset i mes grandot reparteix un parell de "fabes". I tornem-hi que no ha estat res. Els nois no paren de còrrer, i fa la pinta que estan fent quelcom que els agrada moltíssim. L'entrenador ja està encara més motivat, els nois li contagien. Un altre amb cabell ros, més primet i ràpid, ja ha fet 7 o 8 gols.
-Ei, ei! Tu de què jugues?
-No sé. De lateral o de pivot. També de porter.
Uns 7 o 8 entrenaments després ja seran 7 o 8 jugadors més. El que encara no saben, però, és que 7 o 8 anys més tard continuaran entrenant sempre amb tantes ganes (i amb 7 o 8 amics més, si no faig curt). Pel camí s'hauran endut algunes decepcions... però no tantes com 7 o 8.
Como la vida misma...
En ocasions apareixen "fornades" de jugadors especials. Petita dedicatòria a una fornada especial. Perquè mai ningú ha dit que l'handbol sigui just.
- Va, nois! L'atacant surt d'aquí i el defensor surt d'allà. En carrera i a fer gol. Ah!... i no es pot botar, eh? Vinga, som-hi!
El primer fa gol, el segon també. I el tercer. En fan 7 o 8 de seguits. Fins que un noi roset i mes grandot reparteix un parell de "fabes". I tornem-hi que no ha estat res. Els nois no paren de còrrer, i fa la pinta que estan fent quelcom que els agrada moltíssim. L'entrenador ja està encara més motivat, els nois li contagien. Un altre amb cabell ros, més primet i ràpid, ja ha fet 7 o 8 gols.
-Ei, ei! Tu de què jugues?
-No sé. De lateral o de pivot. També de porter.
Uns 7 o 8 entrenaments després ja seran 7 o 8 jugadors més. El que encara no saben, però, és que 7 o 8 anys més tard continuaran entrenant sempre amb tantes ganes (i amb 7 o 8 amics més, si no faig curt). Pel camí s'hauran endut algunes decepcions... però no tantes com 7 o 8.
Como la vida misma...
En ocasions apareixen "fornades" de jugadors especials. Petita dedicatòria a una fornada especial. Perquè mai ningú ha dit que l'handbol sigui just.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada