Hem acabat dient que per dissenyar un exercici calia prendre moltes decisions: espai gran o petit, ample o profund, en superioritat numèrica o en igualtat, sense canvis de rol o amb canvis (i de quin tipus), sense modificacions reglamentàries o amb elles (i quines), afegint o no limitacions temporals... Cal recordar que totes aquestes qüestions, que conformen una llista que podria ser molt més llarga, s'han de resoldre en un o altre sentit en funció de l'objectiu proposat.
Si encertem en totes o moltes d'aquestes decisions que prenem al crear una tasca, haurem construït un context idoni que ens ajudarà en l'acció pedagògica, que provocarà l'aparició de respostes en la direcció que l'ensenyant ha considerat adequada. Trobo que segurament em repeteixo ("Els ingredients de la recepta", "L'entorn d'aprenentatge"), però m'agradaria exposar la idea de forma suficientment clara abans de continuar.
Al meu parer, de totes aquestes petites qüestions trobem 3 que gairebé sempre s'han de resoldre en el mateix sentit (i sobretot, específicament en categoria infantil). No estic introduint condicionants a l'entrenament en etapa infantil, únicament exposo un llistat curt de recomanacions, al meu parer útils en qualsevol categoria.
- Entrenar sempre amb oposició
- Entrenar sempre encadenant fases
- Entrenar sempre competint
Aquestes recomanacions no són la "panacea", no ens faran guanyar partits de forma automàtica. Requereixen de molta constància per arribar a convertir-se en aprenentages significatius, en conductes integrades pels esportistes en la seva forma de jugar. No són una recepta màgica, però suposen una "garantia de mínims". Intentaré aprofundir en cadascun dels punts en propers comentaris.
Si encertem en totes o moltes d'aquestes decisions que prenem al crear una tasca, haurem construït un context idoni que ens ajudarà en l'acció pedagògica, que provocarà l'aparició de respostes en la direcció que l'ensenyant ha considerat adequada. Trobo que segurament em repeteixo ("Els ingredients de la recepta", "L'entorn d'aprenentatge"), però m'agradaria exposar la idea de forma suficientment clara abans de continuar.
Al meu parer, de totes aquestes petites qüestions trobem 3 que gairebé sempre s'han de resoldre en el mateix sentit (i sobretot, específicament en categoria infantil). No estic introduint condicionants a l'entrenament en etapa infantil, únicament exposo un llistat curt de recomanacions, al meu parer útils en qualsevol categoria.
- Entrenar sempre amb oposició
- Entrenar sempre encadenant fases
- Entrenar sempre competint
Aquestes recomanacions no són la "panacea", no ens faran guanyar partits de forma automàtica. Requereixen de molta constància per arribar a convertir-se en aprenentages significatius, en conductes integrades pels esportistes en la seva forma de jugar. No són una recepta màgica, però suposen una "garantia de mínims". Intentaré aprofundir en cadascun dels punts en propers comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada