Havíem dit que calia controlar certs paràmetres que, apareixent o no (i controlant en quin grau apareixien), conformaven un entorn que facilitava l'aparició de les conductes que preteniem entrenar. Aconseguir-ho deu ser la hòstia. Aquests paràmetres són els ingredients d'una recepta. Estic segur, però, que dues persones diferents, fent servir els mateixos ingredients, farien plats amb diferents gustos.
Quins són els ingredients que hem d'utilitzar, doncs, per fer exercicis d'entrenament? Quins són els elements d'una tasca que els entrenadors podem controlar amb facilitat i que condueixen l'activitat cap a una o altra acció? Continuaré ajudant-me de l'exemple del passa i va. En la meva opinió, aquests són dels més importants (això no és un llistat tancat i hermètic! permet modificacions i ampliacions):
L'espai on desenvolupem l'exercici - I (amplitud i profunditat)
Hem de procurar a l'exercici un espai amb suficient profunditat, ja que voldrem encabir 2 línies defensives. I les qüestions metodològiques ens recorden que la progressió que facilita l'aprenentatge és d'espais grans a espais petits, tant en amplada com en profunditat.
L'espai on desenvolupem l'exercici - II (permeabilitat entre zones establertes)
Podríem marcar a terra una línia o fer servir la de 9m com a límit pel defensor avançat, diferenciant així dos espais impermeables només pel que fa als defensors. La progressió de la tasca deixaria llibertat de moviments a la defensa.
El nivell d'oposició (igualtat, inferioritat o superioritat numèrica)
En principi podria tractar-se d'un 2x1, apareixent el pivot per realitzar el passa i va obligadament pel davant del defensor endarrerit, dintre del seu camp visual, i treballant la presa de decisions posterior. La progressió de la tasca podria decantar-se cap a l'ampliació de participants, però encara en superioritat numèrica 3x2 o 4x3, o cap a la igualtat numèrica 2x2.
La dinàmica de la tasca (fases del joc implicades)
Si l'exercici ja s'ha treballat en una altra sessió i és prou conegut pels jugadors, pot integrar-se dintre d'un altre exercici més "gran". M'explico: pot formar part d'una tasca d'encadenament de fases tipus contraatac a 11. També podríem contemplar la possibilitat de donar sortida a l'acció en forma de contraatac, sempre en funció de l'èxit defensiu. Inclús l'estructura dels canvis de rol es podria dissenyar seguint l'estructura lògica del joc (defensa, contraatac, atac, replegament).
La presència o no de limitacions temporals
Si l'activitat no és excessivament complexa podríem incloure limitacions temporals que obliguin als jugadors a "buscar" l'acció amb velocitat, i sota una certa pressió (trobo positiu entrenar amb condicions que ens apropin a la realitat de la competició).
L'aplicació de modificacions reglamentàries
Les modificacions del reglament suposen sempre una eina valuosa. De fet, les limitacions temporals, per exemple, ja són una modificació de la norma. Defensors sense contacte (només línies de passada), passades només en bot, obligació de recepció del pivot prèvia a gol... poden servir com a exemple de modificacions reglamentàries que afavoreixen l'aparició del passa i va com a conducta de col·laboració ofensiva.
En tot cas, no tots aquests elements han d'aparèixer dins la mateixa activitat. S'utilitzaran de forma aïllada o en combinació, progressant en dificultat dintre de cadascun d'ells, tornant enrere periòdicament per poder seguir avançant.
Quins són els ingredients que hem d'utilitzar, doncs, per fer exercicis d'entrenament? Quins són els elements d'una tasca que els entrenadors podem controlar amb facilitat i que condueixen l'activitat cap a una o altra acció? Continuaré ajudant-me de l'exemple del passa i va. En la meva opinió, aquests són dels més importants (això no és un llistat tancat i hermètic! permet modificacions i ampliacions):
L'espai on desenvolupem l'exercici - I (amplitud i profunditat)
Hem de procurar a l'exercici un espai amb suficient profunditat, ja que voldrem encabir 2 línies defensives. I les qüestions metodològiques ens recorden que la progressió que facilita l'aprenentatge és d'espais grans a espais petits, tant en amplada com en profunditat.
L'espai on desenvolupem l'exercici - II (permeabilitat entre zones establertes)
Podríem marcar a terra una línia o fer servir la de 9m com a límit pel defensor avançat, diferenciant així dos espais impermeables només pel que fa als defensors. La progressió de la tasca deixaria llibertat de moviments a la defensa.
El nivell d'oposició (igualtat, inferioritat o superioritat numèrica)
En principi podria tractar-se d'un 2x1, apareixent el pivot per realitzar el passa i va obligadament pel davant del defensor endarrerit, dintre del seu camp visual, i treballant la presa de decisions posterior. La progressió de la tasca podria decantar-se cap a l'ampliació de participants, però encara en superioritat numèrica 3x2 o 4x3, o cap a la igualtat numèrica 2x2.
La dinàmica de la tasca (fases del joc implicades)
Si l'exercici ja s'ha treballat en una altra sessió i és prou conegut pels jugadors, pot integrar-se dintre d'un altre exercici més "gran". M'explico: pot formar part d'una tasca d'encadenament de fases tipus contraatac a 11. També podríem contemplar la possibilitat de donar sortida a l'acció en forma de contraatac, sempre en funció de l'èxit defensiu. Inclús l'estructura dels canvis de rol es podria dissenyar seguint l'estructura lògica del joc (defensa, contraatac, atac, replegament).
La presència o no de limitacions temporals
Si l'activitat no és excessivament complexa podríem incloure limitacions temporals que obliguin als jugadors a "buscar" l'acció amb velocitat, i sota una certa pressió (trobo positiu entrenar amb condicions que ens apropin a la realitat de la competició).
L'aplicació de modificacions reglamentàries
Les modificacions del reglament suposen sempre una eina valuosa. De fet, les limitacions temporals, per exemple, ja són una modificació de la norma. Defensors sense contacte (només línies de passada), passades només en bot, obligació de recepció del pivot prèvia a gol... poden servir com a exemple de modificacions reglamentàries que afavoreixen l'aparició del passa i va com a conducta de col·laboració ofensiva.
En tot cas, no tots aquests elements han d'aparèixer dins la mateixa activitat. S'utilitzaran de forma aïllada o en combinació, progressant en dificultat dintre de cadascun d'ells, tornant enrere periòdicament per poder seguir avançant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada