L'handbol es defineix per oposició, es juga contra un altre. L'oposició és l'element que ens fa millorar, allò que ens obliga a prendre decisions i en funció del que triem una opció d'entre totes les possibilitats del joc. No tindria sentit, doncs, entrenar sense un element que per força ha de ser present, i que a més condiciona les nostres accions. Entrenar contra ningú només té sentit en situacions molt concretes:
-En l'escalfament (1): on l'objectiu no és millorar en cap conducta de joc concreta, sinó preparar el nostre organisme per la pràctica posterior.
En aquest sentit, anar del 2x1 al 2x2 suposa una progressió senzilla que respecta tant la qüestió metodològica com la premisa d'entrenar sempre contra un altre. Però el graó qualitatiu existent entre una i altra tasca és norme, i aconsella trobar-ne una altra activitat intermitja. Busquem una superioritat numèrica "relativa", un 2x(1+1).
La idea és la igualtat numèrica, però introduïnt un hàndicap a un dels defensors. D'aquesta forma l'atac tindria un cert avantatge, però no tan gran com el fet de jugar en superioritat. Així doncs, la progressió en els nivells d'oposició és: superioritat - 2x1 / superioritat relativa - 2x(1+1) / igualtat - 2x2.
-En l'escalfament (1): on l'objectiu no és millorar en cap conducta de joc concreta, sinó preparar el nostre organisme per la pràctica posterior.
-En tasques de millora tècnica, amb consideracions (2): només en les primeres progressions dels exercicis, ja que al joc real les tècniques s'executen amb oposició.
-En les tasques de preparació física d'orientació genèrica, general o dirigida (3).
-En activitats d'etapes primerenques (4): que ajuden a millorar continguts d'handbol de forma indirecta, ja que complementen (en el millor dels casos) l'educació física de base que els nostres joves esportistes reben a l'escola.
Fins aquí les excepcions. La resta de continguts han d'entrenar-se amb oposició. Hem de considerar, però, que la qüestió metodològica ens obliga a anar progressant en complexitat, i que la igualtat numèrica és una situació força complexa com per presentar-la en primer lloc. La solució per començar a entrenar amb oposició, però amb situacions senzilles, passa per la superioritat numèrica.-En les tasques de preparació física d'orientació genèrica, general o dirigida (3).
-En activitats d'etapes primerenques (4): que ajuden a millorar continguts d'handbol de forma indirecta, ja que complementen (en el millor dels casos) l'educació física de base que els nostres joves esportistes reben a l'escola.
En aquest sentit, anar del 2x1 al 2x2 suposa una progressió senzilla que respecta tant la qüestió metodològica com la premisa d'entrenar sempre contra un altre. Però el graó qualitatiu existent entre una i altra tasca és norme, i aconsella trobar-ne una altra activitat intermitja. Busquem una superioritat numèrica "relativa", un 2x(1+1).
La idea és la igualtat numèrica, però introduïnt un hàndicap a un dels defensors. D'aquesta forma l'atac tindria un cert avantatge, però no tan gran com el fet de jugar en superioritat. Així doncs, la progressió en els nivells d'oposició és: superioritat - 2x1 / superioritat relativa - 2x(1+1) / igualtat - 2x2.
La superioritat relativa és l'eina que ens permet passar amb suavitat d'un graó a l'altre, alhora que ens ajuda a dissenyar noves tasques d'entrenament.
Finalitzaré el post amb una petita puntualització. Les activitats d'entrenament desenvolupades en superioritat o superioritat relativa constitueixen l'escenari perfecte on treballar continguts de tàctica individual, ja que impliquen multitud de situacions de presa ràpida de decisions entre dues o més intencions.
Finalitzaré el post amb una petita puntualització. Les activitats d'entrenament desenvolupades en superioritat o superioritat relativa constitueixen l'escenari perfecte on treballar continguts de tàctica individual, ja que impliquen multitud de situacions de presa ràpida de decisions entre dues o més intencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada