En una progressió d'exercicis, entre el 2x1 (1 defensor) i el 2x2 (2 defensors) caldria fer servir un defensor i mig. Així mateix, el pas previ a treballar l'1x1 com a contingut no seria l'1x0, ja que hem descartat entrenar sense oposició, sinó l'1 contra mig defensor. A nivell teòric és fàcil de defensar, però... com podem construir mig defensor?
No podem dir-li a un esportista que defensi només al 50% de les seves capacitats, ja que ni seria real ni ho podriem controlar. Hem d'introduir defensors al 100%, però amb hàndicaps que dificultin la seva feina, facilitant de passada la tasca de l'atacant. Podria dissenyar-se a l'inversa, limitant la feina ofensiva, si els objectius fossin de millora en defensa.
Tot seguit mostrem una llista amb possibilitats per limitar la tasca d'un esportista, afavorint al seu oponent (sempre present, ja que hem proposat evitar entrenar contra 0), i que suposen una eina per fer servir entre la superioritat i la igualtat numèrica: el mig defensor.
-Limitació física o motriu. Tothom en alguna ocasió ha fet que un defensor tingui les mans a l'esquena (alerta! perill pel canell en cas de caure). Altres formes serien: pilota adaptada a dues mans, defensor en bot, defensor d'esquenes, dos companys agafats de la mà (o de les dues mans) que conformarien un únic defensor...
-Inici de l'acció defensiva fóra de la línia de xut. Per tant, el defensor porta d'inici un desavantatge i serà un rival fàcil de fintar, si és el cas. Mireu el gràfic:
.jpg)
.jpg)
-Ampliació de l'espai. Si l'acció que pretenem millorar la treballem, abans que amb les condicions reals, amb gran amplitud d'espais, estem afavorint clarament la tasca de l'atacant.
-Tasca prèvia a l'acció defensiva, dins el mateix espai. Un altre que tothom a fet servir en un o altre moment. Poden ser senzilles indicacions com seure a terra i aixecar-se abans de defensar, anar a "tocar" una marca a terra o un con (inici fóra de línia de xut), gir complet previ a la defensa, petita feina física tipus abdominals o flexions de braços...
-Tasca prèvia a l'acció defensiva, en un espai diferent. Si proposem una tasca on estiguin enllaçades dues accions de joc consecutives, l'esportista arribarà desequilibrat a la 2a acció la majoria de les vegades. Simplement cal dissenyar les rotacions dels canvis de rol. Alguns exemples:
Algunes de les limitacions ho són en un grau més elevat que d'altres, de manera que podrien establir una gradació de limitacions per dificultat que possibilités filar més prim en les progressions d'exercicis.
No podem dir-li a un esportista que defensi només al 50% de les seves capacitats, ja que ni seria real ni ho podriem controlar. Hem d'introduir defensors al 100%, però amb hàndicaps que dificultin la seva feina, facilitant de passada la tasca de l'atacant. Podria dissenyar-se a l'inversa, limitant la feina ofensiva, si els objectius fossin de millora en defensa.
Tot seguit mostrem una llista amb possibilitats per limitar la tasca d'un esportista, afavorint al seu oponent (sempre present, ja que hem proposat evitar entrenar contra 0), i que suposen una eina per fer servir entre la superioritat i la igualtat numèrica: el mig defensor.
-Limitació física o motriu. Tothom en alguna ocasió ha fet que un defensor tingui les mans a l'esquena (alerta! perill pel canell en cas de caure). Altres formes serien: pilota adaptada a dues mans, defensor en bot, defensor d'esquenes, dos companys agafats de la mà (o de les dues mans) que conformarien un únic defensor...
-Inici de l'acció defensiva fóra de la línia de xut. Per tant, el defensor porta d'inici un desavantatge i serà un rival fàcil de fintar, si és el cas. Mireu el gràfic:
.jpg)
.jpg)
-Ampliació de l'espai. Si l'acció que pretenem millorar la treballem, abans que amb les condicions reals, amb gran amplitud d'espais, estem afavorint clarament la tasca de l'atacant.
-Tasca prèvia a l'acció defensiva, dins el mateix espai. Un altre que tothom a fet servir en un o altre moment. Poden ser senzilles indicacions com seure a terra i aixecar-se abans de defensar, anar a "tocar" una marca a terra o un con (inici fóra de línia de xut), gir complet previ a la defensa, petita feina física tipus abdominals o flexions de braços...
-Tasca prèvia a l'acció defensiva, en un espai diferent. Si proposem una tasca on estiguin enllaçades dues accions de joc consecutives, l'esportista arribarà desequilibrat a la 2a acció la majoria de les vegades. Simplement cal dissenyar les rotacions dels canvis de rol. Alguns exemples:
Algunes de les limitacions ho són en un grau més elevat que d'altres, de manera que podrien establir una gradació de limitacions per dificultat que possibilités filar més prim en les progressions d'exercicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada