Seguiré deixant anar el meu "rotllo" mentre esperem una col·laboració del Sr. Gato en forma de consells pel que fa a l'entrenament de porters, i que serà degudament publicat en un o més comentaris (els que calguin). Així doncs, trobo que ja hem parlat força sobre el nivell d'oposició, un dels ingredients que conformen un exercici i que recomano que, exceptuant situacions especials, mai sigui 0. És el torn de la dinàmica de la tasca.
En parlar de la dinàmica de la tasca ens referim a les fases del joc que implica, a l'encadenament entre defensa i contraatac o entre atac i replegament. Si recordem els objectius proposats al llibre de text del Curs de Monitor Català d'Handbol: "Reconèixer-se defensor quan la pilota està en possessió de l'equip contrari" / "Reconèixer-se atacant quan la pilota està en possessió del propi equip".
Ningú hauria d'entendre, doncs, que l'entrenament del contraatac de forma aïllada suposa tenir en compte la dinàmica de la tasca que des d'aqui es recomana. Cap de les fases o subfases del joc, treballada en exclusiva, funciona amb canvis de rol. La nostra recomanació implica entrenar defensa i atac de forma simultània i consecutiva (i per tant, encadenada).
Ni tan sols és necessari disposar de pista completa per entrenar tenint en compte la consideració d'establir canvis de rol. Algunes possibilitats serien, entre d'altres:
-1/2 pista / Atac i, consecutivament, defensa (1).
-1/2 pista / Defensa i, consecutivament, atac (2).
-1/2 pista / Atac i, consecutivament, defensa i atac (3).
-1/2 pista / Defensa i, consecutivament, atac i defensa.
A l'últim gràfic, a tall d'exemple, l'estructura proposada implica jugar consecutivament en ATAC un 2x1 en zona lateral, en DEFENSA un 1x1 en zona central i en ATAC un 2x1 en zona lateral contrària, on l'esportista torna a la filera. Els únics jugadors fixes (no acolorits) són els defensors de zones laterals que, tot seguit, ataquen l'1x1 centrat rebent pilota de la filera.
Aquestes possibilitats no són exercicis en sí mateixos. Són plantilles, estructures on encabir els nostres treballs més específics, els continguts on cada entrenador creu que ha de filar més prim. Algunes són molt senzilles. D'altres, més complexes, requereixen dels esportistes l'hàbit de treballar en aquestes condicions de constants canvis de rol. Resulta evident que, per treballar en condicions de canvis de rol constants necessitem introduir les propostes de forma progressiva. En el proper comentari proposarem exemples a pista sencera.
En parlar de la dinàmica de la tasca ens referim a les fases del joc que implica, a l'encadenament entre defensa i contraatac o entre atac i replegament. Si recordem els objectius proposats al llibre de text del Curs de Monitor Català d'Handbol: "Reconèixer-se defensor quan la pilota està en possessió de l'equip contrari" / "Reconèixer-se atacant quan la pilota està en possessió del propi equip".
Ningú hauria d'entendre, doncs, que l'entrenament del contraatac de forma aïllada suposa tenir en compte la dinàmica de la tasca que des d'aqui es recomana. Cap de les fases o subfases del joc, treballada en exclusiva, funciona amb canvis de rol. La nostra recomanació implica entrenar defensa i atac de forma simultània i consecutiva (i per tant, encadenada).
Ni tan sols és necessari disposar de pista completa per entrenar tenint en compte la consideració d'establir canvis de rol. Algunes possibilitats serien, entre d'altres:
-1/2 pista / Atac i, consecutivament, defensa (1).
-1/2 pista / Defensa i, consecutivament, atac (2).
-1/2 pista / Atac i, consecutivament, defensa i atac (3).
-1/2 pista / Defensa i, consecutivament, atac i defensa.
A l'últim gràfic, a tall d'exemple, l'estructura proposada implica jugar consecutivament en ATAC un 2x1 en zona lateral, en DEFENSA un 1x1 en zona central i en ATAC un 2x1 en zona lateral contrària, on l'esportista torna a la filera. Els únics jugadors fixes (no acolorits) són els defensors de zones laterals que, tot seguit, ataquen l'1x1 centrat rebent pilota de la filera.
Aquestes possibilitats no són exercicis en sí mateixos. Són plantilles, estructures on encabir els nostres treballs més específics, els continguts on cada entrenador creu que ha de filar més prim. Algunes són molt senzilles. D'altres, més complexes, requereixen dels esportistes l'hàbit de treballar en aquestes condicions de constants canvis de rol. Resulta evident que, per treballar en condicions de canvis de rol constants necessitem introduir les propostes de forma progressiva. En el proper comentari proposarem exemples a pista sencera.
1 comentari:
com que veig que el blog fa temps que no s'actualitza deixo aquí un petit enllaç, que encara que és de futbol, crec que pot ser molt interessant:
http://martiperarnau.blogspot.com/2006/08/las-claves-del-milan-lab.html
Publica un comentari a l'entrada