Entrenament amb dinamisme

En ocasions trobem que als nostres entrenaments els "manca ritme". Els canvis de rol de les estructures proposades als últims comentaris ho solucionen. De totes formes, tant si la nostra necessitat ve motivada per la preparació física com per les sensacions d'entrenament, podem dissenyar exercicis amb subtasques consecutives molt funcionals, però alhora inespecífics (pel que fa al cicle del joc).

M'explico: establir subtasques dintre d'un exercici que no impliquin canvi de rol (després de defensar, torno a defensar, per exemple) ajuda a augmentar la intensitat de l'entrenament, alhora que permet incidir de forma específica en continguts molt concrets. La contrapartida negativa és que alterem l'ordre de les fases del joc (i això pot ser contraproduent si els nostres jugadors són molt novells i encara no han assumit per complet l'objectiu de reconèixer-se ràpid en el rol).

Aquests exercicis es construeixen fàcilment tenint en compte la següent premisa: cal deixar "buit" l'espai d'un dels participants en dissenyar la tasca, ja que serà ocupat per un company provinent de l'acció anterior. Això pot aplicar-se tant a la defensa com a l'atac. Per exemple, si vull treballar un 2x2, puc preparar un 1x2 on l'atacant que manca prové del 2x2 anterior. Un cop iniciat es crea una cadena.


El fet d'incloure dues subtasques consecutives dins el mateix rol aporta un gran dinamisme als nostres entrenaments. Podem construir multitud de variants aplicant els canvis només a un dels rols (A, B, C, D, E), aplicant-ho tant a l'atac com a la defensa (F, G, H), treballant en igualtat numèrica (A, B, C, F), en superioritat ofensiva (D, E, H), amb igualtat a una de les zones i superioritat a l'altra (G), amb el mateix treball a les dues zones (A, B, C, D, E, F, G), amb treballs diferenciats en funció del costat on toca actuar (H), incloent jugadors amb feina fixa que no entren en les rotacions (D, E, G, H)...

Aquests models són fàcilment combinables amb alguna acció específica del nostre sistema. Per exemple, podríem iniciar els 2x2 lateral - central amb un encreuament, si és que aquest encreuament és el que ens serveix per iniciar una de les nostres accions marcades (que d'altra banda, segurament tindrà diverses possibilitats de solució en funció de si aquest encreuament inicial s'ha produït o no, i per tant, tendència de continuïtat a una o altra banda). Caldrà, però, en acabar l'exercici, treballar-ho de forma conjunta en 6x6 en condicions més "reals" amb l'intenció d'aplicar-ho.

També crec que és molt recomanable treballar freqüentment amb aquestes condicions en categoria infantil, on amb el canvi de mini-handbol a camp gran sembla alentir-se el joc (com si el joc posicional prengués tanta importància que els jugadors oblidessin, en part, la intenció de progressar i fer gol).

L'entrenador total

En ocasions ens trobem amb grans entrenadors. Entrenadors de veritat. No són gaires, però existeixen. La resta de mortals ens congratulem pel simple fet de contemplar-los, intentant aprendre quelcom. Són entrenadors que davant les adversitats i els problemes es creixen, i busquen sol·lucions mentre altri es dedica a lamentar-se. Troben la resposta i l'apliquen ràpidament. Lluiten contra la "llei de Murphy". Són capaços, fins i tot, de filmar partits quan la maleïda peça que enganxa la videocàmera al trípode ha desaparegut... La imatge és real i pot ferir sensibilitats.

L'entrenament dinàmic 2 (pista completa)

Seguirem amb exemples d'estructures d'exercicis que tinguin present la dinàmica de les tasques. De cadascuna de les idees poden construir-se multitud d'exercicis diferents. Ara, però, els exemples són a pista completa.

-pista completa / Contraatac i, consecutivament, replegament (1).
-pista completa / Defensa i, consecutivament, contraatac (2).
-pista completa / Atac i, consecutivament, replegament.

Aquests primers exemples són progressions dins la mateixa idea. Les dues accions consecutives (contraatac i posterior replegament) donen un lleuger avantatge a l'atacant, que pot progressar amb una línia de xut lliure. Podem incloure més continguts, com la passada de porter. També podem augmentar la complexitat de la tasca jugant en 2x1 (com a 1c, on només defensa l'acció posterior l'atacant no xutador, i preferiblement sobre la passada de contraatac directe) o 2x2 (com a 1d, on en realitat si l'atac és prou ràpid i aprofita el desequilibri del llançador pot jugar un contraatac en 2x1).

La complexitat de la tasca podria augmentar incloent jugadors fixes (un atacant, un defensor o tots dos) que no participin de les rotacions de l'estructura a cada zona de finalització. Aquests jugadors podrien tenir assignades tasques específiques del nostre sistema de joc.

Com podeu comprovar, amb la base de l'handbol a 11 (2 porters + 3 equips de 3 que juguen "trena") treballem defensa i contraatac de forma consecutiva. Podem construir multitud de variants incloent jugadors de recolçament en la zona de transició (i per tant, prohibint el bot), iniciant les accions defensives des de posicions molt avançades (1/2 camp) per simular replegament, augmentant el número de participants, incloent-hi normes com llançador torna a atacar (i així sempre atac en superioritat)...

Aquestes tasques són adaptables a pistes de mini-handbol, on realment poden ser molt útils. Ajuden als joves jugadors a entendre els cicles del joc, l'encadenament de fases (recordeu que un dels objectius prioritaris del curs de monitor és "Reconèixer-se com a defensor o atacant").

Pensant ja en etapes cadets i juvenils, també són exercicis útils des del punt de vista de la preparació física. Controlant el temps d'execució mig per cada acció (en superioritat o igualtat), el número de participants, el ritme... podem amb petites adaptacions encabir l'exercici en el model clàssic / mètode que ens convingui (continu variable, intervàlic curt...).

La detección del portero

Todos los “enfermos” del balonmano podemos disponer de multitud de artículos y ponencias sobre porteros. No voy a descubrir nada nuevo, creo, si hablo sobre el entrenamiento del portero en la iniciación, pero si plantearé una serie de puntos clave, para mí, de cara al entrenamiento en estas edades. Puntos clave que se irán publicando en posteriores comentarios.

Las edad de iniciación a menudo es entre infantiles y cadetes, aunque lo ideal sería detectar y trabajar con nuestros porteros y porteras desde alevines. Será preciso plantear una relación de objetivos y contenidos para el entrenamiento de nuestros porteros y porteras, pero permitidme una reflexión…

¿Tenemos porteros y porteras con los que trabajar?

DETECCIÓN DEL PORTERO

En categorías alevines e infantiles os bien aseguro, y es una gran responsabilidad, que será portero o portera quien vosotros, entrenadores, queráis. Es muy difícil que un jugador nos diga: “señor entrenador, yo quiero ser portero”. Estaría bien, ¿no? Y que además fuese muy bueno. Pero la realidad es distinta.

- ¿Pongo al gordito?
- ¿Pongo al más alto y con problemas de coordinación?
- ¿Pongo al bueno?

A pesar de la importancia que damos a la portería, a la última cuestión normalmente se contesta que también es un buen jugador de campo. Lo importante es provocar situaciones que motiven que los porteros aparezcan: si sabemos observar aparecerán seguro.

Tienen que sentirse importantes ante el resto de los jugadores, que los jugadores de campo tengan castigos que los porteros eluden o, aun mejor, que los jugadores reciban castigos causados por las paradas de los porteros. Pero es importante que los objetivos que deben conseguir los porteros sean alcanzables.

También es importante conseguir que de cada 3 lanzamientos, 2 sean paradas. Deben intervenir en numerosas ocasiones, para ser conscientes de lo cruciales que son sus intervenciones. Para eso podemos poner dificultades a los jugadores. Pero, a mi forma de ver, las dificultades deben ser reales, y me explico: particularmente no creo que sea bueno establecer un entrenamiento con pelotas de plástico para que el portero pare más, puesto que no son tontos ni tontas, y saben que ese balón no se lo encontrarán ni en el resto de entrenamientos ni mucho menos en los partidos.

Con estas herramientas, y alguna mas, en breve alguien os dirá eso de “¡Quiero ser portero!” y si el / la que os lo dice ha pasado por las pruebas anteriores… seguro que será bueno / buena. ¡A partir de ahí a trabajar!

RUBÉN GALINDO

L'entrenament dinàmic

Seguiré deixant anar el meu "rotllo" mentre esperem una col·laboració del Sr. Gato en forma de consells pel que fa a l'entrenament de porters, i que serà degudament publicat en un o més comentaris (els que calguin). Així doncs, trobo que ja hem parlat força sobre el nivell d'oposició, un dels ingredients que conformen un exercici i que recomano que, exceptuant situacions especials, mai sigui 0. És el torn de la dinàmica de la tasca.

En parlar de la dinàmica de la tasca ens referim a les fases del joc que implica, a l'encadenament entre defensa i contraatac o entre atac i replegament. Si recordem els objectius proposats al llibre de text del Curs de Monitor Català d'Handbol: "Reconèixer-se defensor quan la pilota està en possessió de l'equip contrari" / "Reconèixer-se atacant quan la pilota està en possessió del propi equip".

Ningú hauria d'entendre, doncs, que l'entrenament del contraatac de forma aïllada suposa tenir en compte la dinàmica de la tasca que des d'aqui es recomana. Cap de les fases o subfases del joc, treballada en exclusiva, funciona amb canvis de rol. La nostra recomanació implica entrenar defensa i atac de forma simultània i consecutiva (i per tant, encadenada).

Ni tan sols és necessari disposar de pista completa per entrenar tenint en compte la consideració d'establir canvis de rol. Algunes possibilitats serien, entre d'altres:

-1/2 pista / Atac i, consecutivament, defensa (1).
-1/2 pista / Defensa i, consecutivament, atac (2).
-1/2 pista / Atac i, consecutivament, defensa i atac (3).
-1/2 pista / Defensa i, consecutivament, atac i defensa.


A l'últim gràfic, a tall d'exemple, l'estructura proposada implica jugar consecutivament en ATAC un 2x1 en zona lateral, en DEFENSA un 1x1 en zona central i en ATAC un 2x1 en zona lateral contrària, on l'esportista torna a la filera. Els únics jugadors fixes (no acolorits) són els defensors de zones laterals que, tot seguit, ataquen l'1x1 centrat rebent pilota de la filera.

Aquestes possibilitats no són exercicis en sí mateixos. Són plantilles, estructures on encabir els nostres treballs més específics, els continguts on cada entrenador creu que ha de filar més prim. Algunes són molt senzilles. D'altres, més complexes, requereixen dels esportistes l'hàbit de treballar en aquestes condicions de constants canvis de rol. Resulta evident que, per treballar en condicions de canvis de rol constants necessitem introduir les propostes de forma progressiva. En el proper comentari proposarem exemples a pista sencera.